Joan Laporta ha tingut la sort de ser el president del Barça en una època on s'han guanyat molts títols. En canvi altres, Celestino Corbacho, els hi ha tocat ser ministre en èpoques no gens bones. Diuen que la sort és per qui se la busca (la sort, eh!).
Joan Laporta creu que la història del Barça comença amb Johan Cruyff i acaba en ell, quan hi ha moltes persones que han contribuït a crear i entendre el Barça com el que és avui en dia.
No pot pretendre que es passi pàgina de tot una sèrie de despeses innecessàries a canvi dels títols aconseguits. No pot cessar i indemnitzar al sr. Olivé amb 800.000 euros com una de les seves últimes i brillants actuacions (la penúltima va ser el president d'honor). No és capaç ni de dutxar-se amb cava català, ho ha de fer amb champagne francès.
Podríem parlar també del brillant tresorer, l'americà Sala Martín famòs per les seves americanes, però crec que és un personatge que cada vegada que obre la boca ja queda retratat per a la posterioritat.
La LFP (Lliga de Futbol Professional) no va fer avalar a la junta d'en Joan Laporta. Si ho hagués fet segurament els comptes estarien bastant millor del que estan.
Per tot això crec que en Joan Laporta té els requisits suficients per posar-se en política, ja que és un lloc on passarà desapercebut. Un món de comissions, favors, càterings,... que ell domina a la perfecció.
Ahir era íntim dels patrons de la Fundación Francisco Franco i ho negava. Demà serà amic de la poltrona...d'en Tortell?
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)