dijous, 15 d’abril del 2010

La constitucionalitat de l'Estatut

Des de fa uns quants anys estem a l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya.
Aquest Estatut va ser aprovat en referendum pels catalans i prèviament havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya i també pel Congrés dels Diputats i pel Senat espanyols.
Com unes persones (sembla ser que són 10) anomenades no sé de quina manera, però dubto que sigui democràtica, poden decidir sobre una cosa com aquesta.
Si l'Estatut ja ha estat aprovat per tothom que ha estat elegit democràticament i a més per referendum, quin mal hi ha? Potser el mal de ser catalans. Perque si no és aquest mal, ens volen fer creure que els diputats dels parlaments català i espanyol ignoren el que diu la Constitució.
Si l'Estatut és retallat, automàticament els parlaments català i espanyol s'han de disoldre i convocar noves eleccions. També els partits polítics hauran d'incloure en el seu programa electoral una manera democràtica d'elegir els membres del Constitucional i així mateix seria interessant que entre aquests juristes de reconegut prestigi hi hagués persones procedents de diferents punts del que la constitució anomena Espanya.

1 comentari:

  1. Editorial publicat al Vilaweb

    'Ius cogens'
    16.04.2010
    Diuen que els magistrats del constitucional van encaparrats cercant la manera d'acceptar que Catalunya s'identifique a si mateixa com una nació però deixant clar que la sobirania és espanyola i que la integritat territorial és sagrada. Em sembla que aquests magistrats no estan al corrent de com va el debat al món...

    Ho dic perquè la justícia mundial ha anat fent passos de gegant en aquesta qüestió, uns passos que trepitgen les pretensions espanyoles i fan avançar les nostres. És normal perquè cada vegada hi ha més estats al món i els tribunals internacionals saben que aquesta tendència és indeturable i que els estats neixen sempre d'una secessió (aquesta paraula que els ideòlegs d'El Periódico sembla que ara usen com si significàs 'terrorisme').

    Els magistrats espanyols, no ens enganyem, allò que al final cerquen és que no hi haja cap justificació política que puga conduir a la independència algun dia. I per això miren de blindar alguns conceptes molt antics, sense adonar-se que ja cauen tots sols perquè la comunitat internacional els relativitza.

    Exemple primer: el Tribunal de l'Haia, quan va examinar el cas de la independència de Timor Leste, va deixar clar, sense la menor ombra de dubte, que, contra allò que alguns pretenen, el dret d'autodeterminació no s'aplica únicament als pobles colonials, ans és un 'ius cogens', un dret imperatiu que tenen tots els pobles del món. Alerta: l'expressió llatina tipifica, ni més ni menys, un dret fonamental, reconegut per la norma jurídica internacional, que no admet cap mena de derogació. L'autodeterminació doncs, en l'ordre jurídic mundial actual, és un dret intocable i s'aplica a qualsevol comunitat nacional, no solament als països del tercer món. Primera peça.

    Exemple segon: en l'actual debat al tribunal de l'Haia sobre la independència de Kosovë també es discuteix fins on arriben els principis de la 'integritat territorial' i de la 'sobirania'. La sentència s'ha de dictar aviat, però tot indica que el tribunal decidirà que el respecte de la integritat territorial únicament s'aplica en cas d'invasió del territori per un altre estat, però que mai no pot ser un argument contra l'autodeterminació d'un poble. Segona peça. I peça clau.

    Què vull dir? Que els magistrats del constitucional espanyol ja poden lluir-se tan com vulguen cercant fórmules estranyes perquè les normes jurídiques internacionals cada vegada deixen més clar que, si una comunitat humana vol segregar-se democràticament, res no pot impedir-ho.

    PD. I un detall que no podem perdre de vista. Els països que han defensat, al Tribunal Internacional de Justícia, que l'autodeterminació no pot ser retallada pel concepte d'integritat territorial del país del qual un altre vol segregar-se són, per dir-ne uns quants, Alemanya, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, França, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit i... els Estats Units. Poca broma.
    Vicent Partal director@vilaweb.cat

    ResponElimina