President d'honor del Barça

Sóc soci del Barça i estic en desacord amb la proclamació com a nou president d'honor en la persona del sr. Johan Cruyff.
Abans d'aquest soci, exjugador i exentrenador hi ha altres persones a l'entitat com ara Antoni Ramallets, Carles Rexach, Miguel Bernardo Bianquetti (Migueli), Juan Antonio San Epifanio (Epi), Ignacio Solozábal, Valero Ribera, Josep Guardiola (el nostre actual entrenador), Josep Lluís Núñez, Louis Van Gaal (va guanyar dos lligues i va pujar al primer equip Puyol, Xavi i Victor Valdés) que han fet molts més mèrits o similars.
Aquest senyor, en Cruyff, crec recordar que va portar a la FCBarcelona als tribunals quan va ser cessat. El seu barcelonisme l'ha demostrat cobrant sempre la seva nòmina. El seu perfil és més aviat de president d'honor de l'Ajax.
A més a més per què en el programa electoral , vuit anys enrere, no es contemplava la creació d'aquest càrrec o bé no es va dir.
Hauré de consultar els estatuts a veure que diu sobre el tema.
En canvi persones com en Carles Rexach, per exemple, per ser fidels a l'entitat (encara que sigui cobrant) ha estat considerat sempre com un traïdor pel nostre nou president d'honor.
En resum un nou fet que demostra els mètodes dictatorials i poc democràtics del senyor Joan Laporta. Abans de marxar vol deixar la seva empremta una vegada més.
Ah! Alerta! Senyor Carretero i senyors de Reagrupament!

Parlem d'economia- PIB (3a part)

En aquesta 3a part donarem una sèrie de pautes senzilles per sortir de l'actual crisi econòmica. Aprofitarem la definició del PIB que vam donar a la 2a part.

Essent G la despesa pública, si el govern subvencionés amb ajuts a les pimes (petita i mitjana empresa), aquestes podrien invertir (I) en producció. Si les empreses produeixen necessiten tenir treballadors contractats, i si aquestes tenen feina i reben el seu salari, segurament consumiran (C). Si les persones consumeixen les empreses vendran la seva producció.
Sembla senzill, oi?
Per què no ho fan els governs centrals, autonòmics i locals?
Potser es gasten els diners fent informes que no serveixen per res. Que si no sé qui o què ha provocat un incendi i després ha estat no sé "quantos",...

Parlem d'economia- PIB (2a part)

El PIB pel mètode de les despeses es calcula de la manera següent:

PIB = C + I + G + XN

on:

C és el consum de béns i serveis per part de les famílies

I és la inversió privada en béns i serveis per part de les empreses

G és la despesa pública en béns i serveis per part del sector públic

XN són les exportacions netes, la diferència entre les exportacions i les importacions

Cros de Sant Pau

Ahir vaig participar al Cros de Sant Pau a Ribes. Aquesta cursa es caracteritza principalment per la pujada al cim del Montgrós.
El meu temps aproximat va ser d'1h03min28seg. Vaig quedar classificat el 5è de la meva categoria (veterà) i de la general suposo que entre els 15 primers.
En van acompanyar Txema Lasquíbar, Pere Roure, Jordi Mogino i Manolo Torres.

Mitja marató de Sitges 2010

El passat 10 de gener vaig participar a la mitja marató de Sitges junt amb els meus companys Carlos Martínez, Jordi Mogino, Pere Roure i Xavier Sánchez.

El meu temps va ser finalment d'1h26min29seg. Sembla ser que hi va haver un error i vam fer uns quants metres de més. Per aquest motiu l'organització va optar per posar-nos un temps compensat.

Cursa de la Vinya 2009

El diumenge 6 de setembre vaig participar a la cursa de la Vinya a Sant Llorenç d'Hortons. És una cursa d'uns 10 km. aproximadament, però amb bastants pujades i baixades al llarg del circuit. El meu temps va ser de 43min08seg

Vaig estar acompanyat per en Ramon, en Txema, en Manolo, en Jordi M., en Jordi L., en Xavi i també vam comptar amb la presència del Quico Ràfols.

Mitja marató Cunit

El passat diumenge 15 de març vaig participar a la mitja marató de Cunit. Vaig fer un temps d'1h 26min 45seg i el 37 d la classificació general. El resultat de la classificació és molt relatiu perquè moltes vegades amb millors temps quedes molt més enrere.

Pel que fa al circuit d'aquesta mitja haig de dir que eren dues voltes pel poble on hi havia una mica de tot: pujada forta, laberint (al poble pròpiament dit), rectes (al passeig). La veritat és que em va sembla més dur que les altres 1/2 que havia fet aqust any: Barcelona i Vilanova i la Geltrú.